Tegar

de l’esdeveniment

Jo comparo, metafòricament evidentment, aquesta qüestió amb el fumar, sóc conscient que hi ha notables diferències però em sembla que ambdues poden presentar unes similituds conceptuals que fan que les equipari. Bàsicament ho faig ja que es prescindeix de la resta de la societat per tal de satisfer els plaers  personals. És cert que no tothom és així i que hi ha alguna gent que en neteja els excrements que ha deixat l’animal i el porta lligat i/o amb el morrió posat, però parlaré del cas concret de la meva neboda invident, a la que li fan por els gossos i òbviament ella no pot detectar en un primer moment si porta la boca inutilitzada per mossegar o no. Bé, és cert que aquest és un cas concret i no es pot generalitzar, però jo no ho he fet, només l’he posat com a exemple però hi ha altres casos. I no cal que ens  quedem amb els particulars, sinó que acceptem que vivim en societat i per tant no estem sols, o sigui que per civisme no podem fer als demés el que ens pugui molestar a nosaltres, però crec que s’ha d’anar més lluny perquè hi ha gent que no té cap molèstia dels altres, per tant hauríem de pensar què pot molestar als demés.

 Finalitzaré reconeixent que aquests animals fan molta companyia, i són imprescindibles per alguna gent ja que els/les hi fan algunes feines, com podrien ser recollir o atansar algunes coses, i per tant en cap moment he pretès dir si s’ha de tenir gos o no; aquesta és una opció personal, i només he comentat les directrius que em sembla que hauria de seguir la gent que ha decidit tenir-ne.

Denuncio una cosa que penso que està mal resolta, i desconec quina ha de ser la solució definitiva, però jo en plantejo una. Estic queixant-me que es dóna una única tarja d’aparcament per discapacitat, fet que comporta algun problema en la gent que ens ve a recollir, que no té perquè ser la mateixa que ens ha deixat. I la solució que et donen al moment d’anar a buscar la mateixa no penso que et solventi el problema que us plantejo, com a mínim m’he trobat una altra persona que també es troba amb aquest inconvenient. Bé ho explicaré, en molts casos et deixa un cotxe i et ve a recollir un altre, i si et donen una única targeta que algú m’expliqui com t’ho pots fer perquè tots dos tinguin una còpia que els privi que els/les multin.Aquest problema ha provocat que em posessin un parell de multes, una de les quals la vaig pagar, perquè me la van posar el mateix dia que l’altra i era una mica excessiu demanar que em retiressin una segona. Però com us he explicat aquest no és un problema només meu. Així que en el meu cas la solució seria donar dues targes per persona quan els acompanyants comentin el problema, sempre que l’empresa verifiqui aquests, però reconec que hi poden haver persones que n’abusin. Una altra possible solució és que la multa es pugui retirar presentant justificants que acreditin aquest problema, i aleshores donar dues còpies, sempre que això ho solucioni. Però també tinc molt clar que aquesta no és la única solució perquè segur que hi ha gent que se  n’aprofita, ja que feta la llei feta la trampa. De tota manera això solucionaria el meu problema ara que reconec que tampoc seria la solució dels ous d’or, o que solventi tots els cassos, però no crec que hi hagi una única fórmula que els resolgui tots, sinó que haurem de buscar solucions per cadascun dels problemes als que ens haguem d’enfrontar. 

Durant els mesos de novembre i desembre TEGAR Jardiners ha iniciat les relacions comercials amb l’Ajuntament de Canyelles, el darrer de la comarca del Garraf a incorporar-se a la llarga llista de clients d’aquest servei.Les tasca triada per aquest inici ha estat la realització de la poda de l’arbrat del casc antic. En els transcurs d’aquest temps hem practicat la poda a brocada a 287 moreres. Amb aquest efecte hem traslladat l’elevador podator i el camió així com 2 brigades d’operaris, que han disposat de tota mena d’elements de protecció individual per poder dur a terme la feina encarregada.Esperem que aquest treball sigui el començament d’una llarga relació comercial.

Més de 160 persones vinculades a l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual van assistir el cap de setmana del 14 i 15 de novembre a les II Jornades de lleure organitzades per Apps a Barcelona. La trobada va comptar amb xerrades d’experts en lleure.

Julio Ramos com a representat de tegar a la comissió de lleure de la federació Apps, va participar en l’organització i en una de les ponències (model de lleure)  d’aquestes jornades, conjuntament amb els centres: Aspace Llar, Ratio, Arc de Sant Marti, Caliu i Aspanin.

El passat divendres, 27 de novembre, es va representar al Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú l’obra de teatre “Destinació Mallorca” per part d’actors i actrius del STO. Era el final de l’activitat de teatre d’enguany portada per tres professionals (Paqui Cordón, Montse Massana i Víctor Capdet) i 23 actors (Xavi Andreu, Carlos Angullo, Míriam Arroyo, Manolo Ayora, Dani Baeza, Ángel Barrero, Manolo Cabezas, Diana Delgado, Tere Fenero, Maria Fontanals, Héctor López, Esther Millán, Mercedes Nolasco, Juan Ordóñez, Alba Pejo, Carme Pujol, Manolo Ramos, Jordi Rius, Carmen Ruiz, Patri Sánchez, Silvia Torres, Antonio Velarde i Javier Velarde). Els decorats i el vestuari, molt ben elaborat tot i amb molta vistositat, es van confeccionar al STO. El guió també és propi. Un escrit molt àgil que amb l’excusa d’una maleta perduda per diferents aeroports del món ens transporta cap a escenaris ben diversos: Alaska, Nova York, Polinèsia, Mèxic, Àfrica, la Xina i un final esplèndid amb el Carnaval de Venècia.La platea es va omplir d’un públic que no va parar d’animar als actors i actrius.  

El passat dia 1 d’octubre el grup del SOI varem participar en una activitat d’equitació adaptada a Vic.Varem raspallar els cavalls, vam fer un tomb pel camp amb carro i ens van ensenyar a muntar, ens van convidar a dinar a la masia i per la tarda vam donar de menjar i beure els cavalls.

El dia ens va acompanyar durant tota la jornada i vam poder realitzar totes les activitats programades