Tegar

              És en èpoques difícils quan es noten més les diferències. I ara som a una època difícil. Els sectors amb més necessitats de la nostra societat notaran les mancances. Ara és quan és més necessari recórrer als sentiments dels que tenen l’oportunitat de fer quelcom per millorar les coses. Aquest ha de ser un exercici de coherència entre el que es diu i el que es fa. No s’hi val a fer grans declaracions i després no concretar en res.

 

Llegim a la premsa, ho veiem en els mitjans audiovisuals, les informacions de l’esforç que fan els governs per redreçar l’economia. Però hi trobem a faltar propostes dirigides als col·lectius vulnerables. L’economia lidera les preocupacions dels governants en el món occidental. Queda poc espai per les necessitats del dia a dia que tenen aquestes persones.

           

Tenim una llei de la dependència que ha esgotat el seu pressupost. Un departament d’Acció social i ciutadania que hores d’ara i sense fer-ho oficial, sembla que proposa la congelació de mòduls i subvencions pel 2009. Es parla de polítiques socials sense definir amb claredat el que es farà, com es farà  i quan es farà. Respondre de manera positiva aquests tres interrogants ajudaria de manera efectiva a les persones amb discapacitat.

 

A la comarca del Garraf hi viuen 5.615 persones amb alguna discapacitat reconeguda, segons dades del juny del 2008 de la pròpia Generalitat. 3.457 són persones amb discapacitat física, 685 sensorial, 542 discapacitats psíquics i 922 persones amb malaltia mental. Més enllà del reconeixement social, merescut, i que ja ningú qüestiona, els seus drets com a persones no sempre són tinguts en compte, i, per desgràcia, l’exercici d’aquests drets depèn dels diners. Dels diners que via pressupostos hi destinin els governs, el d’Espanya i el de Catalunya, d’ells en depenen pensions, ajudes, mòduls i subvencions.

 

Recolzar aquests col·lectius vulnerables no està de moda. No ocupa titulars a la premsa. Sembla com si no hi fossin. Però aquí estan, i tenen el dret de ser escoltats en les seves reivindicacions. I tots tenim l’obligació d’atendre-les. Aquestes persones reclamen el dret a ser valorades pel que poden fer, pel que fan, més enllà de ser considerades únicament pel que són. Cal fer extensiu als 365 dies de l’any el que avui, per ser el dia dedicat, molts faran.

 

Queda l’esperança que finalment s’assoleixi un acord de finançament amb el govern d’Espanya. Però les 5.615 persones amb alguna discapacitat reconeguda, que viuen al Garraf no haurien de dependre d’això. Les seves necessitats són massa urgents per dependre de les negociacions entre els governants. Demanem que hi hagi 365 dies dedicats a les persones amb discapacitat, cada any.

 

 

 

Joaquim Martrat

Vilanova i la Geltrú, 1 de desembre de 2008

This entry was posted on Jueves, Enero 15th, 2009 at 4:14 pm and is filed under Institucional. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.