La diada de Sant Jordi

untitled1.bmp 

Aquesta és una Festa que té una forta tradició, en el nostre “país”, Catalunya. Tanta que s’ha convertit en la festivitat més tradicional de la societat catalana i s’ha designat aquest Sant com el nostre patró. També ho és de la comunitat d’Aragó, i dels països: Geòrgia, Grècia, Anglaterra, Polònia, Portugal i Sèrbia. 

A Catalunya s’ha convertit en una Festa reivindicativa de caire nacional, on la gent penja al balcó la bandera catalana, la senyera.El 23 d’abril (que és el dia que es celebra aquesta Festa), va morir l’escriptor Miguel de Cervantes, i aquest és el motiu pel qual les dones regalen un llibre als homes que estimen. I aquests, a les dones per les que tenen el mateix sentiment, una rosa. I la tradició té una relació directa amb la llegenda que us presento a continuació, que quan la llegiu entendreu millor el perquè de la mateixa.

LLEGENDA DE SANT JORDILa mateixa és extreta de Google .

“Un drac, un enorme i ferotge drac, es presenta a les portes de la vila emmurallada de Montblanc. El drac de fètid i emmetzinat alè, mata i s’engoleix tot el que té al seu abast. Ramats d’ovelles, bous i cavalls han de ser tancats dintre del clos murallat de la vila. Davant del terror que el drac imposa a la vila i a tota la comarca, el rei convoca a tot el poble per prendre una determinació, i acorden lliurar a la voracitat de la bèstia, la més bella donzella de la vila: que és la filla del rei.Ella s’acomiada sense vacil·lacions del pare, de la gent de la cort i del poble, i se’n va cap al bosc.De cop i volta es troba un jove cavaller, armat de cap a peus, portant una llança punxeguda i cavalcant un cavall blanc com una tofa de neu.

Ella va témer per ell, que si el drac sortia, l’esmicolaria, i així li advertí, però el cavaller no tenia por del drac.

En aquell punt, un esbufec del drac entretingué la princesa mentre el jove cavaller envestia la fera ferint-la per tots costats amb la seva llança, podent a la fi, ferir-la sota l’ala esquerra, on tenia el cor. Amb un altre cop de llança, rematà el drac, que en morir es va fer fonedís dins la terra davant dels ulls admirats de la princesa. On el drac va desaparèixer va néixer un roser de roses roges com la sang” 

Leave a Reply