Aquesta data s’ escollà el 1889 en una reunió del Partit Socialista celebrada a ParÃs on s’aconseguà una jornada laboral d’un mà xim de 8 hores, i s’ha agafat aquest dia de protesta i mobilització dels treballadors com a commemoració d’una revolta que feren aquests a Chicago. I com deia en un altre article, quan parlava de Setmana Santa, el calendari laboral es conserva inalterable però no passa el mateix amb l’esperit, que com és lògic, ha evolucionat i ho fet al mateix ritme que la vida. De manera que festes o festivitats que en el seu moment tenien un sentit, actualment l’han perdut, no obstant es mantenen perquè la gent acceptem molt bé quan les variacions ens serveixen per millorar, però quan porten una direcció oposada la cosa varia. De manera que aquest ara és festiu a tots els països occidentals, amb les notables excepcions de Gran Bretanya i els EUA però prèviament es decidà que cada any en aquesta jornada es fes vaga. I actualment es fa una concentració reivindicativa a cada una de les localitats en les que hi participen tots els sindicats, però cada cop tenen menys afluència perquè la societat paulatinament es va acomodant, i la gent prescindeix de fer aquelles coses que no tenen un resultat directe i si a sobre t’ho fan els altres encara hi ha menys raons per assistir-hi. Però tampoc hi ha cap motiu recent o suficientment cridaner que provoqui la mobilització de la gent, mentre quan es començà sà que hi era. Per tant se li conserva el nom, no obstant l’esperit actual dista molt del que es tingué en els seus orÃgens. Però s’hauria de recordar els motius pels quals celebrem aquesta festa i participar en els seus actes, però ho haurÃem de fer d’alguna manera més que amb la memòria. I no provoquem que es tregui aquest festiu del calendari laboral.
This entry was posted
on Martes, Mayo 19th, 2009 at 2:27 pm and is filed under OPINIONS per Pau Casanovas.
You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed.
You can leave a response, or trackback from your own site.