Tegar

 Començo aquest article centrant-me en el futbol, perquè no podem oblidar que aquest bàsicament és un equip de futbol, i tots els altres esports són complementaris, encara que aquest principi, molts cops no es té present i a vegades es tapen els problemes d’aquest esport, amb els èxits d’altres seccions. Però centrant-me en el futbol diré que quan van escollir el Pep Guardiola com entrenador del primer equip, molts dubtàvem que haguessin encertat en la seva designació, per la seva falta d’experiència. Però ens ha sorprès i ha sabut combinar lo millor dels seus predecessors, ha recuperat la pressió defensiva del Rijkaard i ha adaptat als temps actuals el sistema atacant del Dream Team del Cruyff.  En resum que el Pep ha aconseguit combinar títols i bon joc. Aquesta temporada s’ha guanyat el triplet (Copa, Lliga i Champions), cosa que mai ningú havia aconseguit, ni el Real Madrid en la seva època gloriosa, en els temps de la dictadura, curiosament, ja que no tenien control de tot el que quedava fora d’Espanya. No us fa pensar alguna cosa estranya això? A mi sí. I aprofitaré que parlo del màxim rival per posar-vos exemples de com els han molestat els últims èxits del Barça. I seguint amb el futbol diré que de moment han fitxat el Kakà, el Cristiano Ronaldo, el Benzemá, l’Albiol, i no sé si me’n deixo algun que ja hagi firmat perquè segurament encara no s’ha acabat ja que el president del Madrid ja ha dit que volia seguir, i que tenia diners per fer-ho. I ja que parlo d’aquests posaré en dubte que això estigui massa bé en una època de crisi com la que tenim. Fins aquí només he parlat de futbol, però ara us parlaré d’altres esports que també han aconseguit grans resultats, com per exemple el bàsquet, que feia 4 anys que no guanyava la Lliga però s’ha de recordar que ho ha fet sense tenir el factor pista a favor. 

  Aquests dies s’han mort varis personatges coneguts, i se n’ha parlat una mica més per la falta de notícies d’aquesta època. I dono una mica de biografia de cada un d’ells perquè crec que és important que tots sapiguem alguna cosa d’ells. Pepe Rubianes (1947-2009), actor galaico-català que va tenir un gran ús de la paraula i la burla. I algunes de les obres que representà són: No, Rubianes solamente, La sonrisa etíopeQuan morí  es va fer espectacular despedida homenatge al Palau Sant Jordi, dirigida pel director dels Comediants, amb la participació de més de 20 artistes tant gent de la cançó com gent del teatre  i que es passava per TV3. Aquesta la van seguir en directe més de 17000 persones, sumat a les que ho miraren per la tele. Vicenç Ferrer: Va fer una ONG a l’India, per ajudar els més necessitats.Va nèixer a Barcelona el 9 d’Abril de 1920.  Durant la seva joventut entra a formar part de la Companyia de Jesús i pot complir amb la seva vocació, que és ajudar als demés. El 1952 arriba a Bombai (Índia) com a missioner jesuïta,  per completar la seva formació espiritual, i a partir d’aquí dedica tota la seva vida als que tenen dificultats, però la seva feina porta problemes entre els poderosos que aconsegueixen una ordre d’expulsió, la que provoca una marxa per tot el país. Després deixa per poc temps l’Índia, i quan torna conjuntament amb la seva dona crea la fundació que porta el seu nom. Baltasar Porcel: (Andrantx 1937- Barcelona 2009). Va morir a l’hospital Clínic a causa d’un tumor cerebral del que fou operat tres anys abans. Al llarg de la seva vida ha escrit vàries obres i ha presidit diferents premis, grups i jurats, com l’Institut de la Mediterrània; també des de la seva fundació fou President del Premi literari Internacional Catalunya. També tenia una columna diària al diari La Vanguàrdia Però recordaré alguna d’aquestes, tot i no haver-n’hi una per la qual és especialment recordat, però vàries d’aquestes han sigut traduïdes a diferents idiomes:Solnegre, Ulises i Olimpya i els difunts en són alguns exemples.  Michael Jackson: (Los Angeles 1958-2009). En la seva infantesa va ser maltractat pel seu pare, i a resultes d’això la seva mania pels temes infantils, i per això el seu Palau, decorat amb objectes de la infància que és com un parc d’atraccions. Ell es caracteritza tant per haver intentat canviar el color de la seva pell, fent-la blanca, com per haver tingut diferents dones.Musicalment és conegut com el rei del pop, és ballarí i músic. Va començar la seva carrera amb els Jackson Five però quan acabaven els 70 començà la carrera en solitari. El 1982 amb la sortida de Thriller començaren els seus millors èxits i es convertí en el disc més venut de la història amb 109 milions de còpies, per aquest va guanyar 7 premis Grammy, i també entrà al llibre dels rècords (Guiness). L’any 1981 va treure el disc Dangerous del que vengué 29 milions de còpies, i en destaca la cançó Black or white, amb el seu videoclip amb uns efectes especials mai vistos anteriorment.  Poc després treu History, que fou el doble més venut. Part del seu èxit es deu a la seva publicitat en la que es feien unes escultures de més de 3m. d’alçada amb la imatge del cantant.Just després Elton John l’ajudà en la seva addicció als calmants. I es diu que morí d’això. El seu enterrament públic fou com el del Rubianes perquè va tenir la participació d’un gran nombre de personatges públics, tant del món de la cançó com de l’espectacle. Jo que vaig veure una part de l’enterrament en recordo el Magic Johnson i el Kobe Bryant per un cantó. Mentre que l’Steve Wonder per l’altre. I per tancar aquest personatge diré que amb la mort d’Elvis Presley ens va deixar el rei del rock i ara ens ha deixat el del pop, poc a poc ens quedem sense reis.      

Comentari introductori explicant el que se n’espera. És del Partit Demòcrata, o sigui esquerres americanes. Va néixer el 1961 al Hawaii on es conegueren sons pares en un viatge d’estudis. El seu pare era de Kenya però estudiava als EEUU com alumne becat, es casaren poc després es separaren, son pare tornà al seu país d’origen, es morí en un accident de trànsit al 1982, i només va poder veure son fill un sol cop.L’Obama fill es llicencià en Dret, després en fou professor de Dret a la Universitat de Chicago, de 1992 a 2004.Experiències polítiques anteriors. Del 1997 al 2004 senador a Illinois, al 2004 té la campanya al Senat dels EUA. Del 2004 al 08 fou senador nacional. Al 08 guanya les eleccions presidencials, i a partir d’aquí el que vingui.Equiparació al Kennedy, que fou assassinat als 43.L’altre dia un eurodiputat em deia que perquè Europa funcioni hauríem de trobar o fabricar un Obama europeu.  Art: S’espera molt de l’Obama, no només els ciutadans americans sinó que és a tot el món que es tenen moltes esperances posades en el Barack Hussein Obama, que ha guanyat les eleccions presidencials americanes. Que encara que costi d’acceptar públicament perquè no és políticament correcte però són els dominadors del món. Era el candidat del Partit Demòcrata, que representa el partit més moderat dels EEUU, tot i que aquí seria un partit de centre-dreta, encara que és cert que comparat amb el seus contrincants el Partit Republicà (el qual és un partit de dretes conservadores), és el partit més a l’esquerra que podem trobar allà, o amb un llenguatge més moderat seria el partit amb les polítiques més lliberals. Perquè a EEUU hi ha un sistema bipartidista, on hi veiem només els dos partits citats: el Demòcrata i el Republicà. Com elements biogràfics a destacar direm que és fosc perquè el seu pare era kenyà, i va anar a EEUU ja que era un alumne becat , i que en un viatge d’estudis al Hawaii conegué a la seva mare es casaren, allà al 1961 va néixer, però poc després els pares es separaren, i llavors el seu pare tornà al seu país d’origen on el 1982 hi va tenir un accident de cotxe en el que va morir. Raó per la que ha pogut veure son fill un sol cop. Ell abans de ser president dels EUA es va llicenciar en Dret a la Universitat de Colúmbia, i va donar classes de Dret Constitucional a la Universitat de Chicago. Però al mateix temps i per un altra banda va començar una carrera política. Al 2004 té les eleccions com a Senador per l’estat d’Illinois, després de fer de Senador per aquest Estat ha sigut Senador a tot el país. Al 2007 va fer un intent de presentar-se a les primàries del Partit Demòcrata, però no ho aconseguí fins l’any següent que competí amb Hillary Clinton. Va guanyar i va haver d’enfrontar-se al candidat republicà Mc. Cain, repetí victòria, i a partir d’aquí s’ha de veure. Però la seva vida ha sigut comparada a la del Kennedy, tant per la seva joventut, com per l’esperança que ha generat a tot el món, igual que tots dos tenen un factor pel que ser recordats. Un fou assassinat en el cotxe presidencial, que estava descobert i ell anava dret saludant a la gent i el matà una persona del públic; mentre que el segon és el primer president negre dels EEUU. Fins aquí molt bé però no podem oblidar que al país dominador del món hi ha molts poders fàctics que no li deixaran fer sempre tot allò que vulgui; així que vull tranquil·litzar aquestes grans esperances que hi ha posades en ell,  perquè no es podrà fer sempre tot el que ell vulgui, perquè xocarà amb els poders fàctics que us deia. L’altre dia un eurodiputat deia que perquè Europa funcioni haurem de trobar o crear un Obama europeu. 

 Analitzaré els resultats generals (Europa), ja que les eleccions tenien aquest àmbit però començo fent un comentari inicial que vull fer. Però també valorarem altres àmbits, ja que és l’últim referent electoral del que disposem. I  ens mirarem els resultats a nivell municipal, nacional, o estatal, segons convingui en cada cas, perquè és l’últim referent electoral que tenim, tot i que convé tenir clar que aquestes eleccions eren el que eren i qui ho confongui s’equivoca, ara que dient això tampoc estic dient que no ho puguem utilitzar com a referència. Això ens està dient algunes o bastantes coses, però tampoc podem canviar completament l’àmbit d’aquestes perquè estaríem traient tota la importància al cap de llista, a la  candidatura, i a la mateixa campanya. És més aquest matí he vist el resultat de la pregunta que feia ahir el programa de TV3 “Els matins”, sobre si es mantindria el vot si es canviessin les eleccions? El resultat era que el 40% deia que sí mentre el 60% restant contestava que no. Així que és bastant possible que el resultat canviés Tant si mirem els resultats a nivell nacional, com a nivell europeu van guanyar les dretes, i va pujar l’extrema dreta, en part perquè tenim una forta i greu crisi econòmica a nivell mundial, i tant a nivell nacional com estatal ens dirigeixen govern d’esquerres. I normalment culpem els polítics d’aquesta, com si fossin els únics responsables d’aquest problema principalment econòmic; el fet que no hi hagi feina, que hi hagi un gran número de parats, que els sous siguin més baixos… Jo sé de veritat, que ells/es ho pateixen quasi bé tant com qualsevol de nosaltres. Però dic quasi bé  i no dic tant, per respecte a les persones que s’hagin quedat sense feina. Per exemple aquesta crisi ha deixat sense feina una de les cunyades de l’actual alcalde de Vilanova, i per tant això és una prova que ells també en pateixen les conseqüències de forma bastant directa. Però a pesar d’aquesta llicència que m’he pres seguiré amb l’anàlisi dels resultats de les eleccions europees del 2009, i diré que el fet que guanyés aquestes eleccions el Partit Popular és una evidència, tant a nivell europeu, com estatal; però també ho és que aquesta ha sigut molt més petita del què tothom podia pensar abans que es produís. Concretament la derrota, o victòria, segons qui s’ho miri, és per una diferència molt semblant a la que els socialistes van guanyar en les darreres eleccions estatals, però hi ha una qüestió on tots hauríem de fer un gran esforç d’anàlisi i solucionar-ho sempre que es pugui, estic parlant de la poca participació i la important abstenció, perquè algú pot pensar que l’actuació dels polítics no ajuda a aquesta participació, però tampoc hi ajuden els comentaris dels periodistes on deien que no firmaven les notícies perquè no estaven d’acord amb la imposició exterior del temps que havien de dedicar a cada partit, i no ho podien decidir únicament per raons periodístiques, però tampoc cal anar tant lluny, i recordaré un comentari que ha fet un educador aquest matí que deia que “els polítics només es reunien per parlar amb grans “comilones””. Com a resultat de tot això veiem un augment important del vot de la dreta, i per tant qui s’ha abstingut o qui no ha votat que es miri si s’ha aconseguit el que ell o ella desitjava, i si un govern de dretes és el més apropiat per sortir de la crisi. Però hi ha altres motius que tothom veu com a responsable d’aquests resultats electorals: parlo del fet que la campanya electoral dels socialistes no em sembla massa indicada, alguna decisió que ha pres recentment el govern estatal socialista com podria ser que una noia de 16 anys, que per tant encara és menor d’edat, sense permís dels seus pares pot decidir si ha d’avortar o no. En resum no pretenc discutir lo evident, o sigui que la dreta ha sigut la guanyadora d’aquestes eleccions, però també diré que aquesta victòria és més justa del que es preveia, i per tant és una victòria amarga. 

Explicació introductòria:  

• Motius (va morir de càncer de pulmó als 61 anys , les dates, l’afluència (uns 15000 espectadors), retransmissió per TV3 i el lloc on es va celebrar ( Palau St. Jordi), el passat mes d’abril va haver d’acabar l’obra que feia al Teatre Capitol (La sonrisa etíope), data de celebració (9 de Juny), assistència d’alguns VIPS com el President de la Generalitat (Pepe Montilla), l’alcalde de Barcelona  (Jordi Hereu)…
• El preu de l’entrada era d’entre 25 i 32€ i els beneficis de l’acte anaven destinats a una fundació que porta el nom de l’homenatja’t, i tots els ingressos anaven destinats a la fundació que porta per títol el nom del malaurat actor i aquesta treballa amb nens de l’Àfrica.
• Tot l’acte fou una barreja de somriures (quan els còmics feien gràcies) amb la tristesa pel motiu pel que es feia l’acte.
• Participants. Hi van participar més de 20 artistes, entre els que hi ha el Tricicle, Serrat, Manel Fuentes, Martirio, Buenafuente…

  Article: El passat 9 de Juny es celebrà un emotiu acte en memòria de l’actor Pepe Rubianes, que fa pocs dies va morir per un càncer de pulmó, i que el passat mes d’Abril va haver de suspendre les funcions de “La sonrisa etíope”, la seva última obra que es representava al Club Capítol. Però l’acte commemoratiu es va celebrar al Palau Sant Jordi, i unes 14000 persones van seguir l’acte en directe, més tota la gent que ho va seguir per televisió ja que TV-3 ho retransmetia en directe. A l’acte hi participaren coneguts artistes tant del món de l’espectacle (Els Comediants, Joan Lluís Bozzo com a director, Manel Fuentes, Andreu Buenafente… I un conjunt de cantants com el Serrat, la Martirio … En definitiva va ser un gran espectacle irrepetible en el que hi participaren una vintena d’artistes. També hi van anar un conjunt de destacats espectadors com l’actual alcalde de Barce1ona (el Jordi Hereu), l’ex-alcalde i ex-President de la Generalitat (Pasqual Maragall), l’actual conseller de Cultura (el Sr. Treserres)… En definitiva, encara que no era un acte gratuït perquè el preu de l’entrada era d’entre 25 i 32€, els beneficis de l’acte anaven en benefici d’una Fundació que havia creat el mateix Rubianes, que portava el seu nom i que era  pels nens de l’Àfrica, tot en conjunt va fer un gran acte.