Necrològiques

  Aquests dies s’han mort varis personatges coneguts, i se n’ha parlat una mica més per la falta de notícies d’aquesta època. I dono una mica de biografia de cada un d’ells perquè crec que és important que tots sapiguem alguna cosa d’ells. Pepe Rubianes (1947-2009), actor galaico-català que va tenir un gran ús de la paraula i la burla. I algunes de les obres que representà són: No, Rubianes solamente, La sonrisa etíopeQuan morí  es va fer espectacular despedida homenatge al Palau Sant Jordi, dirigida pel director dels Comediants, amb la participació de més de 20 artistes tant gent de la cançó com gent del teatre  i que es passava per TV3. Aquesta la van seguir en directe més de 17000 persones, sumat a les que ho miraren per la tele. Vicenç Ferrer: Va fer una ONG a l’India, per ajudar els més necessitats.Va nèixer a Barcelona el 9 d’Abril de 1920.  Durant la seva joventut entra a formar part de la Companyia de Jesús i pot complir amb la seva vocació, que és ajudar als demés. El 1952 arriba a Bombai (Índia) com a missioner jesuïta,  per completar la seva formació espiritual, i a partir d’aquí dedica tota la seva vida als que tenen dificultats, però la seva feina porta problemes entre els poderosos que aconsegueixen una ordre d’expulsió, la que provoca una marxa per tot el país. Després deixa per poc temps l’Índia, i quan torna conjuntament amb la seva dona crea la fundació que porta el seu nom. Baltasar Porcel: (Andrantx 1937- Barcelona 2009). Va morir a l’hospital Clínic a causa d’un tumor cerebral del que fou operat tres anys abans. Al llarg de la seva vida ha escrit vàries obres i ha presidit diferents premis, grups i jurats, com l’Institut de la Mediterrània; també des de la seva fundació fou President del Premi literari Internacional Catalunya. També tenia una columna diària al diari La Vanguàrdia Però recordaré alguna d’aquestes, tot i no haver-n’hi una per la qual és especialment recordat, però vàries d’aquestes han sigut traduïdes a diferents idiomes:Solnegre, Ulises i Olimpya i els difunts en són alguns exemples.  Michael Jackson: (Los Angeles 1958-2009). En la seva infantesa va ser maltractat pel seu pare, i a resultes d’això la seva mania pels temes infantils, i per això el seu Palau, decorat amb objectes de la infància que és com un parc d’atraccions. Ell es caracteritza tant per haver intentat canviar el color de la seva pell, fent-la blanca, com per haver tingut diferents dones.Musicalment és conegut com el rei del pop, és ballarí i músic. Va començar la seva carrera amb els Jackson Five però quan acabaven els 70 començà la carrera en solitari. El 1982 amb la sortida de Thriller començaren els seus millors èxits i es convertí en el disc més venut de la història amb 109 milions de còpies, per aquest va guanyar 7 premis Grammy, i també entrà al llibre dels rècords (Guiness). L’any 1981 va treure el disc Dangerous del que vengué 29 milions de còpies, i en destaca la cançó Black or white, amb el seu videoclip amb uns efectes especials mai vistos anteriorment.  Poc després treu History, que fou el doble més venut. Part del seu èxit es deu a la seva publicitat en la que es feien unes escultures de més de 3m. d’alçada amb la imatge del cantant.Just després Elton John l’ajudà en la seva addicció als calmants. I es diu que morí d’això. El seu enterrament públic fou com el del Rubianes perquè va tenir la participació d’un gran nombre de personatges públics, tant del món de la cançó com de l’espectacle. Jo que vaig veure una part de l’enterrament en recordo el Magic Johnson i el Kobe Bryant per un cantó. Mentre que l’Steve Wonder per l’altre. I per tancar aquest personatge diré que amb la mort d’Elvis Presley ens va deixar el rei del rock i ara ens ha deixat el del pop, poc a poc ens quedem sense reis.      

Leave a Reply