Analitzaré els resultats generals (Europa), ja que les eleccions tenien aquest àmbit però començo fent un comentari inicial que vull fer. Però també valorarem altres àmbits, ja que és l’últim referent electoral del que disposem. I ens mirarem els resultats a nivell municipal, nacional, o estatal, segons convingui en cada cas, perquè és l’últim referent electoral que tenim, tot i que convé tenir clar que aquestes eleccions eren el que eren i qui ho confongui s’equivoca, ara que dient això tampoc estic dient que no ho puguem utilitzar com a referència. Això ens està dient algunes o bastantes coses, però tampoc podem canviar completament l’àmbit d’aquestes perquè estaríem traient tota la importància al cap de llista, a la candidatura, i a la mateixa campanya. És més aquest matí he vist el resultat de la pregunta que feia ahir el programa de TV3 “Els matins”, sobre si es mantindria el vot si es canviessin les eleccions? El resultat era que el 40% deia que sí mentre el 60% restant contestava que no. Així que és bastant possible que el resultat canviés Tant si mirem els resultats a nivell nacional, com a nivell europeu van guanyar les dretes, i va pujar l’extrema dreta, en part perquè tenim una forta i greu crisi econòmica a nivell mundial, i tant a nivell nacional com estatal ens dirigeixen govern d’esquerres. I normalment culpem els polítics d’aquesta, com si fossin els únics responsables d’aquest problema principalment econòmic; el fet que no hi hagi feina, que hi hagi un gran número de parats, que els sous siguin més baixos… Jo sé de veritat, que ells/es ho pateixen quasi bé tant com qualsevol de nosaltres. Però dic quasi bé i no dic tant, per respecte a les persones que s’hagin quedat sense feina. Per exemple aquesta crisi ha deixat sense feina una de les cunyades de l’actual alcalde de Vilanova, i per tant això és una prova que ells també en pateixen les conseqüències de forma bastant directa. Però a pesar d’aquesta llicència que m’he pres seguiré amb l’anàlisi dels resultats de les eleccions europees del 2009, i diré que el fet que guanyés aquestes eleccions el Partit Popular és una evidència, tant a nivell europeu, com estatal; però també ho és que aquesta ha sigut molt més petita del què tothom podia pensar abans que es produís. Concretament la derrota, o victòria, segons qui s’ho miri, és per una diferència molt semblant a la que els socialistes van guanyar en les darreres eleccions estatals, però hi ha una qüestió on tots hauríem de fer un gran esforç d’anàlisi i solucionar-ho sempre que es pugui, estic parlant de la poca participació i la important abstenció, perquè algú pot pensar que l’actuació dels polítics no ajuda a aquesta participació, però tampoc hi ajuden els comentaris dels periodistes on deien que no firmaven les notícies perquè no estaven d’acord amb la imposició exterior del temps que havien de dedicar a cada partit, i no ho podien decidir únicament per raons periodístiques, però tampoc cal anar tant lluny, i recordaré un comentari que ha fet un educador aquest matí que deia que “els polítics només es reunien per parlar amb grans “comilones””. Com a resultat de tot això veiem un augment important del vot de la dreta, i per tant qui s’ha abstingut o qui no ha votat que es miri si s’ha aconseguit el que ell o ella desitjava, i si un govern de dretes és el més apropiat per sortir de la crisi. Però hi ha altres motius que tothom veu com a responsable d’aquests resultats electorals: parlo del fet que la campanya electoral dels socialistes no em sembla massa indicada, alguna decisió que ha pres recentment el govern estatal socialista com podria ser que una noia de 16 anys, que per tant encara és menor d’edat, sense permís dels seus pares pot decidir si ha d’avortar o no. En resum no pretenc discutir lo evident, o sigui que la dreta ha sigut la guanyadora d’aquestes eleccions, però també diré que aquesta victòria és més justa del que es preveia, i per tant és una victòria amarga.