Tegar

  Aquesta data s’ escollí el 1889 en una reunió del Partit Socialista celebrada a París on s’aconseguí una jornada laboral d’un màxim de 8 hores, i s’ha agafat aquest dia de protesta i mobilització dels treballadors com a commemoració d’una revolta que feren aquests a Chicago. I com deia en un altre article, quan parlava de Setmana Santa, el calendari laboral es conserva inalterable però no passa el mateix amb l’esperit, que com és lògic, ha evolucionat i ho fet al mateix ritme que la vida. De manera que festes o festivitats que en el seu moment tenien un sentit, actualment l’han perdut, no obstant es mantenen perquè la gent acceptem molt bé quan les variacions ens serveixen per millorar, però quan porten una direcció oposada la cosa varia. De manera que aquest ara és festiu a tots els països occidentals, amb les notables excepcions de Gran Bretanya i els EUA però prèviament es decidí que cada any en aquesta jornada es fes vaga. I actualment es fa una concentració reivindicativa a cada una de les localitats en les que hi participen tots els sindicats, però cada cop tenen menys afluència perquè la societat paulatinament es va acomodant, i  la gent prescindeix de fer aquelles coses que no tenen un resultat directe i si a sobre t’ho fan els altres encara hi ha menys raons per assistir-hi. Però tampoc hi ha cap motiu recent o suficientment cridaner que provoqui la mobilització de la gent, mentre quan es començà sí que hi era. Per tant se li conserva el nom, no obstant l’esperit actual dista molt del que es tingué en els seus orígens. Però s’hauria de recordar els motius pels quals celebrem aquesta festa i participar en els seus actes, però ho hauríem de fer d’alguna manera més que amb la memòria. I no provoquem que es tregui aquest festiu del calendari laboral.

Aquesta és una Festa que té una forta tradició, en el nostre “país”, Catalunya. Tanta que s’ha convertit en la festivitat més tradicional de la societat catalana i s’ha designat aquest Sant com el nostre patró. També ho és de la comunitat d’Aragó, i dels països: Geòrgia, Grècia, Anglaterra, Polònia, Portugal i Sèrbia. 

A Catalunya s’ha convertit en una Festa reivindicativa de caire nacional, on la gent penja al balcó la bandera catalana, la senyera.El 23 d’abril (que és el dia que es celebra aquesta Festa), va morir l’escriptor Miguel de Cervantes, i aquest és el motiu pel qual les dones regalen un llibre als homes que estimen. I aquests, a les dones per les que tenen el mateix sentiment, una rosa. I la tradició té una relació directa amb la llegenda que us presento a continuació, que quan la llegiu entendreu millor el perquè de la mateixa.

LLEGENDA DE SANT JORDILa mateixa és extreta de Google .

“Un drac, un enorme i ferotge drac, es presenta a les portes de la vila emmurallada de Montblanc. El drac de fètid i emmetzinat alè, mata i s’engoleix tot el que té al seu abast. Ramats d’ovelles, bous i cavalls han de ser tancats dintre del clos murallat de la vila. Davant del terror que el drac imposa a la vila i a tota la comarca, el rei convoca a tot el poble per prendre una determinació, i acorden lliurar a la voracitat de la bèstia, la més bella donzella de la vila: que és la filla del rei.Ella s’acomiada sense vacil·lacions del pare, de la gent de la cort i del poble, i se’n va cap al bosc.De cop i volta es troba un jove cavaller, armat de cap a peus, portant una llança punxeguda i cavalcant un cavall blanc com una tofa de neu.

Ella va témer per ell, que si el drac sortia, l’esmicolaria, i així li advertí, però el cavaller no tenia por del drac.

En aquell punt, un esbufec del drac entretingué la princesa mentre el jove cavaller envestia la fera ferint-la per tots costats amb la seva llança, podent a la fi, ferir-la sota l’ala esquerra, on tenia el cor. Amb un altre cop de llança, rematà el drac, que en morir es va fer fonedís dins la terra davant dels ulls admirats de la princesa. On el drac va desaparèixer va néixer un roser de roses roges com la sang” 

Cada any a vàries poblacions o barris, tant de Catalunya, com dels països catalans el 17 de gener, que és Sant Antoni es fa una festa. i aquesta és una altra manera d’anomenar-la, però encara hi ha una tercera, que és la del dia dels burros, ja que aquests en són uns dels protagonistes. tots es vesteixen de la millor manera per l’ocasió, i donen voltes a un circuit.

Es reuneixen els animals domèstics i fan la seva festa. la mateixa té vincles religiosos bastant evidents que es poden veure en algunes de les seves celebracions. Per exemple aquí a Vilanova i la Geltrú veiem que en el seu recorregut els animals es beneeixen i la festa es fa el dia del sant.