Tegar

 Analitzaré els resultats generals (Europa), ja que les eleccions tenien aquest àmbit però començo fent un comentari inicial que vull fer. Però també valorarem altres àmbits, ja que és l’últim referent electoral del que disposem. I  ens mirarem els resultats a nivell municipal, nacional, o estatal, segons convingui en cada cas, perquè és l’últim referent electoral que tenim, tot i que convé tenir clar que aquestes eleccions eren el que eren i qui ho confongui s’equivoca, ara que dient això tampoc estic dient que no ho puguem utilitzar com a referència. Això ens està dient algunes o bastantes coses, però tampoc podem canviar completament l’àmbit d’aquestes perquè estaríem traient tota la importància al cap de llista, a la  candidatura, i a la mateixa campanya. És més aquest matí he vist el resultat de la pregunta que feia ahir el programa de TV3 “Els matins”, sobre si es mantindria el vot si es canviessin les eleccions? El resultat era que el 40% deia que sí mentre el 60% restant contestava que no. Així que és bastant possible que el resultat canviés Tant si mirem els resultats a nivell nacional, com a nivell europeu van guanyar les dretes, i va pujar l’extrema dreta, en part perquè tenim una forta i greu crisi econòmica a nivell mundial, i tant a nivell nacional com estatal ens dirigeixen govern d’esquerres. I normalment culpem els polítics d’aquesta, com si fossin els únics responsables d’aquest problema principalment econòmic; el fet que no hi hagi feina, que hi hagi un gran número de parats, que els sous siguin més baixos… Jo sé de veritat, que ells/es ho pateixen quasi bé tant com qualsevol de nosaltres. Però dic quasi bé  i no dic tant, per respecte a les persones que s’hagin quedat sense feina. Per exemple aquesta crisi ha deixat sense feina una de les cunyades de l’actual alcalde de Vilanova, i per tant això és una prova que ells també en pateixen les conseqüències de forma bastant directa. Però a pesar d’aquesta llicència que m’he pres seguiré amb l’anàlisi dels resultats de les eleccions europees del 2009, i diré que el fet que guanyés aquestes eleccions el Partit Popular és una evidència, tant a nivell europeu, com estatal; però també ho és que aquesta ha sigut molt més petita del què tothom podia pensar abans que es produís. Concretament la derrota, o victòria, segons qui s’ho miri, és per una diferència molt semblant a la que els socialistes van guanyar en les darreres eleccions estatals, però hi ha una qüestió on tots hauríem de fer un gran esforç d’anàlisi i solucionar-ho sempre que es pugui, estic parlant de la poca participació i la important abstenció, perquè algú pot pensar que l’actuació dels polítics no ajuda a aquesta participació, però tampoc hi ajuden els comentaris dels periodistes on deien que no firmaven les notícies perquè no estaven d’acord amb la imposició exterior del temps que havien de dedicar a cada partit, i no ho podien decidir únicament per raons periodístiques, però tampoc cal anar tant lluny, i recordaré un comentari que ha fet un educador aquest matí que deia que “els polítics només es reunien per parlar amb grans “comilones””. Com a resultat de tot això veiem un augment important del vot de la dreta, i per tant qui s’ha abstingut o qui no ha votat que es miri si s’ha aconseguit el que ell o ella desitjava, i si un govern de dretes és el més apropiat per sortir de la crisi. Però hi ha altres motius que tothom veu com a responsable d’aquests resultats electorals: parlo del fet que la campanya electoral dels socialistes no em sembla massa indicada, alguna decisió que ha pres recentment el govern estatal socialista com podria ser que una noia de 16 anys, que per tant encara és menor d’edat, sense permís dels seus pares pot decidir si ha d’avortar o no. En resum no pretenc discutir lo evident, o sigui que la dreta ha sigut la guanyadora d’aquestes eleccions, però també diré que aquesta victòria és més justa del que es preveia, i per tant és una victòria amarga. 

Explicació introductòria:  

• Motius (va morir de càncer de pulmó als 61 anys , les dates, l’afluència (uns 15000 espectadors), retransmissió per TV3 i el lloc on es va celebrar ( Palau St. Jordi), el passat mes d’abril va haver d’acabar l’obra que feia al Teatre Capitol (La sonrisa etíope), data de celebració (9 de Juny), assistència d’alguns VIPS com el President de la Generalitat (Pepe Montilla), l’alcalde de Barcelona  (Jordi Hereu)…
• El preu de l’entrada era d’entre 25 i 32€ i els beneficis de l’acte anaven destinats a una fundació que porta el nom de l’homenatja’t, i tots els ingressos anaven destinats a la fundació que porta per títol el nom del malaurat actor i aquesta treballa amb nens de l’Àfrica.
• Tot l’acte fou una barreja de somriures (quan els còmics feien gràcies) amb la tristesa pel motiu pel que es feia l’acte.
• Participants. Hi van participar més de 20 artistes, entre els que hi ha el Tricicle, Serrat, Manel Fuentes, Martirio, Buenafuente…

  Article: El passat 9 de Juny es celebrà un emotiu acte en memòria de l’actor Pepe Rubianes, que fa pocs dies va morir per un càncer de pulmó, i que el passat mes d’Abril va haver de suspendre les funcions de “La sonrisa etíope”, la seva última obra que es representava al Club Capítol. Però l’acte commemoratiu es va celebrar al Palau Sant Jordi, i unes 14000 persones van seguir l’acte en directe, més tota la gent que ho va seguir per televisió ja que TV-3 ho retransmetia en directe. A l’acte hi participaren coneguts artistes tant del món de l’espectacle (Els Comediants, Joan Lluís Bozzo com a director, Manel Fuentes, Andreu Buenafente… I un conjunt de cantants com el Serrat, la Martirio … En definitiva va ser un gran espectacle irrepetible en el que hi participaren una vintena d’artistes. També hi van anar un conjunt de destacats espectadors com l’actual alcalde de Barce1ona (el Jordi Hereu), l’ex-alcalde i ex-President de la Generalitat (Pasqual Maragall), l’actual conseller de Cultura (el Sr. Treserres)… En definitiva, encara que no era un acte gratuït perquè el preu de l’entrada era d’entre 25 i 32€, els beneficis de l’acte anaven en benefici d’una Fundació que havia creat el mateix Rubianes, que portava el seu nom i que era  pels nens de l’Àfrica, tot en conjunt va fer un gran acte. 

El passat dia 6 de Juny es va realitzar, al COSMOCAIXA de Barcelona, la entrega de premis de la primera edició del concurs de literatura Al Vent, una fundació dedicada als discapacitats intel·lectuals que vol ajudar a fomentar la creativitat mitjançant activitats, jocs i d’altres. 

Aquesta primera edició va tenir molt d’èxit, es van presentar al voltant d’uns 196 contes. Veient l’èxit  obtingut tenen previst fer una segona edició. 

Aquest any el concurs va ser conduit per la Beth (representant d’Eurovisió del 2003). 

Vaig anar en representació meva pròpia(Anna Pascual, CET), del centre i dels meus antics companys el SOI. Ells van presentar contes individuals i en grup. Cal  dir que el Tegar no ha guanyat però si hem dut uns diplomes per haver participat. El guanyador va ser una noia anomenada Paula i es de Manresa. He de dir que no me he desanimat, em presentaré l’any vinent i espero que el SOI també, ANIM AMICS!. 

El concurs consistia en fer un llibre amb els 10 contes finalistes,el llibre es dirà PARAULES AL VENT. 

Desprès de l’entrega de premis va haver un espectacle de màgia i  van convidar als participants i acompanyants que van assistir  a un pica-pica, desprès per qui volgués podia voltar per el museu, a mi personalment em va agradar molt.

Us convido anar-hi 

Anna Pascual Colom

Aquestes eleccions tindran baixa participació per tres motius:·        Distància tant dels polítics com les administracions europees. ·        Els polítics les miren en clau local, nacional o estatal.Zapatero y Montilla escenifican la reconciliación para vencer al PP·        Us poso també unes declaracions del candidat de CiU, el Sr. Tremosa: “Entiendo que el escenario más probable en Catalunya es un tercer tripartito”·        El fet que els periodistes no firmin les notícies de les eleccions, el propi C. Francino ha fet un mea culpa acceptant una part de culpa de tots els periodistes en aquest gran abstencionisme que es preveu.·        Però jo acabo donant-vos un parell de raons per anar a votar aquest diumenge:La primera és que hem de mimar la democràcia, però no només per la raó  que em donava la meva mare, que em deia que “els hi havia costat molt aconseguir-la”, sinó més aviat perquè la democràcia encara que sigui un sistema imperfecte és el millor sistema polític que coneixem, i la gent que no el tenen lluiten per tindre’l.La segona explicació que posaria és que Europa és una idea en construcció, així que no està consolidat, per tant tot lo fet es pot desfer. Totes aquestes em semblen raons suficients per anar a votar diumenge.

  Aquesta data s’ escollí el 1889 en una reunió del Partit Socialista celebrada a París on s’aconseguí una jornada laboral d’un màxim de 8 hores, i s’ha agafat aquest dia de protesta i mobilització dels treballadors com a commemoració d’una revolta que feren aquests a Chicago. I com deia en un altre article, quan parlava de Setmana Santa, el calendari laboral es conserva inalterable però no passa el mateix amb l’esperit, que com és lògic, ha evolucionat i ho fet al mateix ritme que la vida. De manera que festes o festivitats que en el seu moment tenien un sentit, actualment l’han perdut, no obstant es mantenen perquè la gent acceptem molt bé quan les variacions ens serveixen per millorar, però quan porten una direcció oposada la cosa varia. De manera que aquest ara és festiu a tots els països occidentals, amb les notables excepcions de Gran Bretanya i els EUA però prèviament es decidí que cada any en aquesta jornada es fes vaga. I actualment es fa una concentració reivindicativa a cada una de les localitats en les que hi participen tots els sindicats, però cada cop tenen menys afluència perquè la societat paulatinament es va acomodant, i  la gent prescindeix de fer aquelles coses que no tenen un resultat directe i si a sobre t’ho fan els altres encara hi ha menys raons per assistir-hi. Però tampoc hi ha cap motiu recent o suficientment cridaner que provoqui la mobilització de la gent, mentre quan es començà sí que hi era. Per tant se li conserva el nom, no obstant l’esperit actual dista molt del que es tingué en els seus orígens. Però s’hauria de recordar els motius pels quals celebrem aquesta festa i participar en els seus actes, però ho hauríem de fer d’alguna manera més que amb la memòria. I no provoquem que es tregui aquest festiu del calendari laboral.

Aquesta és una Festa que té una forta tradició, en el nostre “país”, Catalunya. Tanta que s’ha convertit en la festivitat més tradicional de la societat catalana i s’ha designat aquest Sant com el nostre patró. També ho és de la comunitat d’Aragó, i dels països: Geòrgia, Grècia, Anglaterra, Polònia, Portugal i Sèrbia. 

A Catalunya s’ha convertit en una Festa reivindicativa de caire nacional, on la gent penja al balcó la bandera catalana, la senyera.El 23 d’abril (que és el dia que es celebra aquesta Festa), va morir l’escriptor Miguel de Cervantes, i aquest és el motiu pel qual les dones regalen un llibre als homes que estimen. I aquests, a les dones per les que tenen el mateix sentiment, una rosa. I la tradició té una relació directa amb la llegenda que us presento a continuació, que quan la llegiu entendreu millor el perquè de la mateixa.

LLEGENDA DE SANT JORDILa mateixa és extreta de Google .

“Un drac, un enorme i ferotge drac, es presenta a les portes de la vila emmurallada de Montblanc. El drac de fètid i emmetzinat alè, mata i s’engoleix tot el que té al seu abast. Ramats d’ovelles, bous i cavalls han de ser tancats dintre del clos murallat de la vila. Davant del terror que el drac imposa a la vila i a tota la comarca, el rei convoca a tot el poble per prendre una determinació, i acorden lliurar a la voracitat de la bèstia, la més bella donzella de la vila: que és la filla del rei.Ella s’acomiada sense vacil·lacions del pare, de la gent de la cort i del poble, i se’n va cap al bosc.De cop i volta es troba un jove cavaller, armat de cap a peus, portant una llança punxeguda i cavalcant un cavall blanc com una tofa de neu.

Ella va témer per ell, que si el drac sortia, l’esmicolaria, i així li advertí, però el cavaller no tenia por del drac.

En aquell punt, un esbufec del drac entretingué la princesa mentre el jove cavaller envestia la fera ferint-la per tots costats amb la seva llança, podent a la fi, ferir-la sota l’ala esquerra, on tenia el cor. Amb un altre cop de llança, rematà el drac, que en morir es va fer fonedís dins la terra davant dels ulls admirats de la princesa. On el drac va desaparèixer va néixer un roser de roses roges com la sang” 

Cada any a vàries poblacions o barris, tant de Catalunya, com dels països catalans el 17 de gener, que és Sant Antoni es fa una festa. i aquesta és una altra manera d’anomenar-la, però encara hi ha una tercera, que és la del dia dels burros, ja que aquests en són uns dels protagonistes. tots es vesteixen de la millor manera per l’ocasió, i donen voltes a un circuit.

Es reuneixen els animals domèstics i fan la seva festa. la mateixa té vincles religiosos bastant evidents que es poden veure en algunes de les seves celebracions. Per exemple aquí a Vilanova i la Geltrú veiem que en el seu recorregut els animals es beneeixen i la festa es fa el dia del sant.

              És en èpoques difícils quan es noten més les diferències. I ara som a una època difícil. Els sectors amb més necessitats de la nostra societat notaran les mancances. Ara és quan és més necessari recórrer als sentiments dels que tenen l’oportunitat de fer quelcom per millorar les coses. Aquest ha de ser un exercici de coherència entre el que es diu i el que es fa. No s’hi val a fer grans declaracions i després no concretar en res.

Llegim a la premsa, ho veiem en els mitjans audiovisuals, les informacions de l’esforç que fan els governs per redreçar l’economia. Però hi trobem a faltar propostes dirigides als col·lectius vulnerables. L’economia lidera les preocupacions dels governants en el món occidental. Queda poc espai per les necessitats del dia a dia que tenen aquestes persones.

Tenim una llei de la dependència que ha esgotat el seu pressupost. Un departament d’Acció social i ciutadania que hores d’ara i sense fer-ho oficial, sembla que proposa la congelació de mòduls i subvencions pel 2009. Es parla de polítiques socials sense definir amb claredat el que es farà, com es farà  i quan es farà. Respondre de manera positiva aquests tres interrogants ajudaria de manera efectiva a les persones amb discapacitat.

A la comarca del Garraf hi viuen 5.615 persones amb alguna discapacitat reconeguda, segons dades del juny del 2008 de la pròpia Generalitat. 3.457 són persones amb discapacitat física, 685 sensorial, 542 discapacitats psíquics i 922 persones amb malaltia mental. Més enllà del reconeixement social, merescut, i que ja ningú qüestiona, els seus drets com a persones no sempre són tinguts en compte, i, per desgràcia, l’exercici d’aquests drets depèn dels diners. Dels diners que via pressupostos hi destinin els governs, el d’Espanya i el de Catalunya, d’ells en depenen pensions, ajudes, mòduls i subvencions.

Recolzar aquests col·lectius vulnerables no està de moda. No ocupa titulars a la premsa. Sembla com si no hi fossin. Però aquí estan, i tenen el dret de ser escoltats en les seves reivindicacions. I tots tenim l’obligació d’atendre-les. Aquestes persones reclamen el dret a ser valorades pel que poden fer, pel que fan, més enllà de ser considerades únicament pel que són. Cal fer extensiu als 365 dies de l’any el que avui, per ser el dia dedicat, molts faran.

Queda l’esperança que finalment s’assoleixi un acord de finançament amb el govern d’Espanya. Però les 5.615 persones amb alguna discapacitat reconeguda, que viuen al Garraf no haurien de dependre d’això. Les seves necessitats són massa urgents per dependre de les negociacions entre els governants. Demanem que hi hagi 365 dies dedicats a les persones amb discapacitat, cada any.

Joaquim Martrat

Vilanova i la Geltrú, 1 de desembre de 2008