Tegar

Aquesta és una Festa que té una forta tradició, en el nostre “país”, Catalunya. Tanta que s’ha convertit en la festivitat més tradicional de la societat catalana i s’ha designat aquest Sant com el nostre patró. També ho és de la comunitat d’Aragó, i dels països: Geòrgia, Grècia, Anglaterra, Polònia, Portugal i Sèrbia. 

A Catalunya s’ha convertit en una Festa reivindicativa de caire nacional, on la gent penja al balcó la bandera catalana, la senyera.El 23 d’abril (que és el dia que es celebra aquesta Festa), va morir l’escriptor Miguel de Cervantes, i aquest és el motiu pel qual les dones regalen un llibre als homes que estimen. I aquests, a les dones per les que tenen el mateix sentiment, una rosa. I la tradició té una relació directa amb la llegenda que us presento a continuació, que quan la llegiu entendreu millor el perquè de la mateixa.

LLEGENDA DE SANT JORDILa mateixa és extreta de Google .

“Un drac, un enorme i ferotge drac, es presenta a les portes de la vila emmurallada de Montblanc. El drac de fètid i emmetzinat alè, mata i s’engoleix tot el que té al seu abast. Ramats d’ovelles, bous i cavalls han de ser tancats dintre del clos murallat de la vila. Davant del terror que el drac imposa a la vila i a tota la comarca, el rei convoca a tot el poble per prendre una determinació, i acorden lliurar a la voracitat de la bèstia, la més bella donzella de la vila: que és la filla del rei.Ella s’acomiada sense vacil·lacions del pare, de la gent de la cort i del poble, i se’n va cap al bosc.De cop i volta es troba un jove cavaller, armat de cap a peus, portant una llança punxeguda i cavalcant un cavall blanc com una tofa de neu.

Ella va témer per ell, que si el drac sortia, l’esmicolaria, i així li advertí, però el cavaller no tenia por del drac.

En aquell punt, un esbufec del drac entretingué la princesa mentre el jove cavaller envestia la fera ferint-la per tots costats amb la seva llança, podent a la fi, ferir-la sota l’ala esquerra, on tenia el cor. Amb un altre cop de llança, rematà el drac, que en morir es va fer fonedís dins la terra davant dels ulls admirats de la princesa. On el drac va desaparèixer va néixer un roser de roses roges com la sang” 

Cada any a vàries poblacions o barris, tant de Catalunya, com dels països catalans el 17 de gener, que és Sant Antoni es fa una festa. i aquesta és una altra manera d’anomenar-la, però encara hi ha una tercera, que és la del dia dels burros, ja que aquests en són uns dels protagonistes. tots es vesteixen de la millor manera per l’ocasió, i donen voltes a un circuit.

Es reuneixen els animals domèstics i fan la seva festa. la mateixa té vincles religiosos bastant evidents que es poden veure en algunes de les seves celebracions. Per exemple aquí a Vilanova i la Geltrú veiem que en el seu recorregut els animals es beneeixen i la festa es fa el dia del sant.

              És en èpoques difícils quan es noten més les diferències. I ara som a una època difícil. Els sectors amb més necessitats de la nostra societat notaran les mancances. Ara és quan és més necessari recórrer als sentiments dels que tenen l’oportunitat de fer quelcom per millorar les coses. Aquest ha de ser un exercici de coherència entre el que es diu i el que es fa. No s’hi val a fer grans declaracions i després no concretar en res.

Llegim a la premsa, ho veiem en els mitjans audiovisuals, les informacions de l’esforç que fan els governs per redreçar l’economia. Però hi trobem a faltar propostes dirigides als col·lectius vulnerables. L’economia lidera les preocupacions dels governants en el món occidental. Queda poc espai per les necessitats del dia a dia que tenen aquestes persones.

Tenim una llei de la dependència que ha esgotat el seu pressupost. Un departament d’Acció social i ciutadania que hores d’ara i sense fer-ho oficial, sembla que proposa la congelació de mòduls i subvencions pel 2009. Es parla de polítiques socials sense definir amb claredat el que es farà, com es farà  i quan es farà. Respondre de manera positiva aquests tres interrogants ajudaria de manera efectiva a les persones amb discapacitat.

A la comarca del Garraf hi viuen 5.615 persones amb alguna discapacitat reconeguda, segons dades del juny del 2008 de la pròpia Generalitat. 3.457 són persones amb discapacitat física, 685 sensorial, 542 discapacitats psíquics i 922 persones amb malaltia mental. Més enllà del reconeixement social, merescut, i que ja ningú qüestiona, els seus drets com a persones no sempre són tinguts en compte, i, per desgràcia, l’exercici d’aquests drets depèn dels diners. Dels diners que via pressupostos hi destinin els governs, el d’Espanya i el de Catalunya, d’ells en depenen pensions, ajudes, mòduls i subvencions.

Recolzar aquests col·lectius vulnerables no està de moda. No ocupa titulars a la premsa. Sembla com si no hi fossin. Però aquí estan, i tenen el dret de ser escoltats en les seves reivindicacions. I tots tenim l’obligació d’atendre-les. Aquestes persones reclamen el dret a ser valorades pel que poden fer, pel que fan, més enllà de ser considerades únicament pel que són. Cal fer extensiu als 365 dies de l’any el que avui, per ser el dia dedicat, molts faran.

Queda l’esperança que finalment s’assoleixi un acord de finançament amb el govern d’Espanya. Però les 5.615 persones amb alguna discapacitat reconeguda, que viuen al Garraf no haurien de dependre d’això. Les seves necessitats són massa urgents per dependre de les negociacions entre els governants. Demanem que hi hagi 365 dies dedicats a les persones amb discapacitat, cada any.

Joaquim Martrat

Vilanova i la Geltrú, 1 de desembre de 2008

Quan fa un any i mig la Mancomunitat es va proposar obrir el centre especial de treball a persones amb malaltia mental, s’iniciava el recorregut formatiu i adaptatiu necessari per a poder atendre de la millor manera a aquest col·lectiu.

L’impuls d’aquesta iniciativa neix quan des dels centres que formem Sinergrup es planteja la necessitat d’atendre a persones amb malaltia mental com a patologia principal. Sinergrup i l’IAS (Institut d’Assistència Sanitària. Salt-Girona) mitjançant la Dra. Cristina Gisbert organitzem la I Jornada Formativa per a Equips Directius a Tarragona l’1 de juliol de 2008.

En coordinació amb els Serveis de Salut Mental de la comarca (Sant Joan de Deu), en especial amb el director mèdic Dr. José Pérez, i les treballadores socials Mònica Ezquerra i Mireia Domínguez, s’ha elaborat el temari del I Curs de Formació per a Tècnics.

Tenim data d’inici del curs: serà el dilluns 19 de gener de 2009.

L’horari: De 16 a 19 h.

Sabem el lloc on es farà: instal·lacions de l’IMET, antic centre de formació ocupacional La Paperera a Vilanova i la Geltrú.

També en sabem la durada: 18 h, repartides en 6 sessions de 3 h cada una.

I finalment també coneixem el contingut del temari que ha de permetre formar al personal del Tegar en el coneixement i la intervenció amb les persones amb malaltia mental.

El curs està organitzat en 6 mòduls:

Mòdul I. Filosofia de la rehabilitació a persones amb trastorn mental. La reinserció comunitària com estratègia. A càrrec de la Sra. Oti Arenas, treballadora social, coordinadora de rehabilitació de Sant Joan de Deu.

Mòdul II. El context laboral i el trastorn mental. IMET.

Mòdul III. Clima, context emocional i trastorns mentals greus. A càrrec de Mayka Giménez, psicòloga del servei de rehabilitació.

Mòdul IV. Xarxes de suport. La xarxa natural i la tècnica. Context laboral i medicació. A càrrec de Víctor Soto. Psiquiatre de Sant Joan de Deu.

Mòdul V. Construcció i deconstrucció de l’estigma. Mònica Ezquerra i Mireia Domínguez, treballadores socials del Servei de Salut Mental a la comarca del Garraf.

Mòdul VI. Tallers pràctics. Casos reals en el seu context. Experiències. Context integrador. Juande Garcia, Ma. José Hernández, Sandra Pozo, profesisonal de serveis de rehabilitació.

Ens plau informar-vos que aquest any des de l’Habitatge Magí Aranda, tornarem a posar a la venda Loteria de Nadal. El preu de la butlleta es de 5 € (Es juguen 4 € i 1 € de donatiu). Qui vulgui loteria es pot adreçar al centre, (en l’horari de 9 a 13 hores en recepció), o a qualsevol educador del servei residencial.

El número es el següent:

16.045

Aquest setembre s’han incorporat tres nous companys als grups d’STO. Amb aquestes ratlles, tot l’equip els donem la benvinguda i esperem que continuïn aprenent mentre gaudeixen d’aquesta nova etapa amb nosaltres.

Victor M. Graff

Alba Pejo

Sara Sanchez 

En aquest mes de setembre s’ha incorporat dos nous treballadors al Centre Especial de Treball, es tracta del Jorge Delgado i l’Anna Pascual, tots dos han passat des de el SOI desprès d’un període de pràctiques molt satisfactori. L’Anna s’ha incorporat al servei de Manipulats i el Jorge al servei de jardineria. Els hi desitgem una bona i llarga estada entre nosaltres

.

El passat 30 d’agost la Isabel Àvila i el Jordi de la Torre van deixar la Llar- Residència per passar a viure en un dels pisos de la Plaça Peixateria. Aquests pisos estan vinculats dintre del Servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar, depenent del Departament d’acció Social i Ciutadania i va adreçat a persones que necessiten d’un suport intermitent, que volen viure amb parelles o amb companyia d’algun amic. D’aquesta manera, s’ha pogut donar respostes a dues noves entrades a la Llar - Residència i augmentar en 33 persones la llista de persones que estan ateses en els diferents pisos del Servei Residencial.